Les temporades són molt dures, i acostumen a fer-se llargues tant per jugadors com per entrenadors. A mida que avança la temporada les forces van minvant, i els equips arriben a les darreres jornades justos de forces, física i psicològicament parlant. Des del punt de vista de l'entrenador, veus com el teu equip ja no juga com ho feia al final de la primera volta, falta frescura, ritme, certa alegria, en definitiva: tothom té ganes d'acabar...
Aquells que es troben en situacions compromeses pateixen pel seu futur, i veuen que probablement la temporada s'allargarà entre 2 i 3 setmanes més (promoció de descens), d'altres també veuen des d'una posició totalment contraposada que se'ls allarga la competició, per una absurda e incoherent fase final d'ascens. Existeix un tercer grup que no es juga res i que ho veu tot des de la barrera.
Però el que està clar, és que un cop finalitzada la temporada de forma oficial, els jugadors per fi desconnecten, es relaxen després de l'esforç realitzat durant 9 mesos d'entrenaments i partits. Però... que passa amb els entrenadors?
Ningú pensa en els entrenadors... després de 9 mesos de competició encara els hi esperen ben bé 6 setmanes de mals de cap, de veure com treu fum el mòbil, de intentar convèncer a jugadors (els que no tenim diners per oferir clar...) i de fer i desfer possibles combinacions de com pot quedar l'equip. Comença de manera oficial: "Il Mercato" (al twitter ja hi ha alguna cosa: #mercatto).
Aquells que es veuen afectats per alguna de les promocions d'ascens/descens combinen el seu temps lliure en pensar en el proper partit i en com farà l'equip per la temporada següent. En molts casos sense saber a quina categoria estaran, quins jugadors seguiran, amb molts dubtes... i això genera un autèntic estat d'ansietat. Et passa pel cap que mentre tu segueixes competint hi ha jugadors que ja estan entrenant amb d'altres equips, que fas tard, que estàs perdent el temps!!! Quan acabes definitivament la temporada i et disposes a començar a fer gestions (no us enganyeu vosaltres mateixos, abans d'acabar la temporada ja heu parlat amb algú...), et trobes que molts dels jugadors als que truques volen jugar més amunt, i et toca esperar el que molts anomenem efecte dominó:
1r - trien els equips de Copa
2n - trien els equips de 1a Catalana
3r - els hi toca als de 2a Catalana
4t - ...
Sense oblidar que dins de cada categoria hi ha un ordre establert:
1r - els que tenen diners
2n - la resta
Podriem comparar això amb una cursa de la F1, perquè els entrenadors es trepitgen uns als altres, hi ha alguns que no entenen d'ètica i destrueixen al rival, que fan d'autèntics comercials per vendre la millor moto. Es genera una autèntica COMPETICIÓ en la que cada entrenador vol ser el més ràpid i eficient, un estat d'alerta màxima per impedir que marxin els teus jugadors i per fer el possible per què vinguin els que cada entrenador considera millors.
Des d'aquí envio un missatge d'ànims a tots els implicats! I... QUE GUANYI EL MILLOR!
Cesc
